Estadistica: contador de visitas

lunes, 6 de diciembre de 2010

Huitena Participació Sabuts de Falles


Nova foto que vol respostes. És la proposta per al mes de desembre.
Identifica la falla que apareix en la fotografia.
Les tres preguntes bàsiques a contestar, com sempre, són les clàssiques.
.
1.- Quin és el nom de la falla?
2.- Lema i any que es va plantar?
3.- Quin artista és l'autor?
.
Qui vulga contestar les preguntes és lliure de fer-ho, nosaltres li estarem agraïts. En el cas que no haja cap Sabut que sàpia o s'atrevisca a donar les solucions, nosaltres ho farem el dia 6 de gener de 2011. T'agradaria fer l'explicació, el comentari o contar la història que amaga veure la foto, és a dir, de Centre d'Interpretació, també ho pots fer, la inclourem amb cita d'autoria. Tens temps fins a la data assenyalada més amunt. En esta huitena edició, també ànim a tots. Novament us demanem la vostra bona col·laboració i participació.

Les Solucions a la Setena Participació Sabuts de Falles

La fotografia ha estat identificada i ha obtingut contestació a les preguntes.

Les respostes correctes a les tres preguntes formulades, són:

Falla Joan d'Aguiló - Gaspar Aguilar de la Secció 3ª A plantada l'any 1956 amb el lema: "Exportació valen- ciana" i realitzada per l'artista faller Vicent Tortosa Biosca.

Juanjo, ha donat la contestació adequada a les tres preguntes formulades. La nostra felicitació per ser un Sabut de Falles.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Tortosa Biosca, Vicent (1907-1992). Títol: Exportació valenciana. Comissió: Joan d'Aguiló - Gaspar Aguilar. Any: 1956. Suports i dimensions: 1 fot, 10,5 x 7,5 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

L'Escenificació figurativa de la falla lloava els principals productes valencians de l'exportació: la taronja, les hortalisses i la paella com a plat gastronòmic més conegut. En el coronament un valencià introduïa l'arrós d'una paella en un pot de conserva preparat per a volar a l'extranger. Al cos central entre basquets plens de taronges es desenvolupaven les escenes que magnificaven les excel·lències dels productes més famosos d'origen valencià.

domingo, 5 de diciembre de 2010

1919. Falla Àngels - Maldonado


C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: La Comissió Fallera. Títol: La Liga de las Naciones. Comissió: Àngels - Maldonado. Any: 1919. Suports i dimensions: 1 fot, 13 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

1916. Falla plaça del Pilar

Falla mereixedora, per decisió del jurat, entre totes les tipologies de monument plantats aquell any, del sisè premi amb 50 pessetes i estendard.
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Roda Rovira, Carmelo (1878-1947) /esbós de Eugeni Garcia. Títol: Gloria a las artes. Comissió: Plaça del Pilar. Any: 1916. Suports i dimensions: 1 fot, 14 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
Falla escena sense cadafal per distribuir els ninots, que actuen amb caràcter simbòlic i acció crítica. La representació estava formada per mitja esfera armil·lar tallada en un quart, on es situava l'escenificació principal arran de terra. Un pintor copiava en un llenç, posat sobre un cavallet, la Porta dels Apòstols de la Catedral. Mentrestant, una matrona amb els atributs del comerç baixava per un camí marcat des del Pol Nord, on hi havia un ós blanc.
La falla va ser censurada i no es va entendre bé, a quin pintor, directiu de l'Acadèmia de Belles Arts, criticava i molts van ser els que es van sentir al·ludits. Encara que l'opinió més generalitzada, deia que la falla feia un elogi a les mesures proteccionistes que havien pres els països bel·ligerants en la I Guerra Mundial sobre els seus respectius patrimonis artístics.

1916. Falla Santa Teresa - Pintor Domingo i Exarchs

Pensat i Fet en el cinquè any de publicació de la revista va intercanviar per equivocació el seu esbós pel de la falla Tros Alt.
La falla va impactar per la seua composició i distribució dels ninots, però encara que no va obtenir cap premi oficial, sí un artístic estendard "A la Falla mes Valenciana" atorgat pel Centre Valencianista Instructiu Verge del Pilar. També el premi de Lo Rat Penat, un plat de glòria i un florí d'or al llibret, original del versador Jaume Ferrer.

C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: La Comissió Fallera. Títol: El que espera... . Comissió: Santa Teresa - Pintor Domingo. Any: 1916. Suports i dimensions: 1 fot, 14 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

1912. Falla Mariano Benlliure


El millor remei.
Si el fumar no et pega be
perque la gola te cou,
proba el paper marca Ché!
que es com la proba del ou.

Falla de les anomenades en l'època, d'anunci i guardonada amb el Primer Premi.

El fet de premiar una falla de reclam publicitari encobert va tenir conseqüències: la indiferència i cap reconeixement del públic, la reprovació de tota la premsa i la insatisfacció dels fallers d'altres comissions. També, atés el clamor popular, l'acceptació per part de l'Ajuntament de la desafortunada decisió del jurat, però sense arribar a la rectificació de la seua acta.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Cortina Beltrán, Carlos (1875-1949). Títol: Estralls del tabac. Comissió: Mariano Benlliure. Any: 1912. Suports i dimensions: 1 fot, 14 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
El pedestal de la falla el formaven diversos paquets i paquets de tabac de la companyia Arrendatària de Tabacalera. Sobre les dites caixes apareicien uns fumadors: els que usaven el paper Ché!, estaven grossos i sans, mentre que els que no, prims i malals tossien per la seua falta d'habilitat al comprar. A dalt de tot, un altre ninot vestit elegantment i arrepapat en un balanci al costat d'una tauleta, mirava complaent els beneficis aconseguits dels uns i dels altres.

1911. Falla Fresquet


Falla triomfadora amb un tema popular que es repetia en aquells anys, l'èxit del teatre músical i les cançons amb lletres de doble sentit sensual.

Aconseguiria el tercer premi atorgat pel jurat de l'Ajuntament: Cent pessetes de dotació econòmica i un estendard dissenyat per Honorio Romero Orozco.

Actualment, el carrer on es va plantar la falla, està retolat amb el nom de Gabriel Miró.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Palau, Ismael. Autor reflectit: La Comissió Fallera. Títol: La Corte de Faraón. Comissió: Fresquet. Any: 1911. Suports i dimensions: 1 fot, 14 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

La falla al·ludia a l'auge del teatre sicalíptic i estava escenificada en elevació d'altura per una piràmide egípcia a la base, on hi havia dues taquilles. En la cara principal, dedicada al teatre sicalíptic amb un rètol, que deia: "Esgotades" i els títols de les obres mes exitoses. En el de la cara de darrere, dedicada al teatre clàssic, es llegia: "Tancat per falta de públic" i els títols de les obres amb teranyines. El cos central i el coronament estava format per un bombo i dos homes amb intenció d'escalar cap amunt on es trobava una cupletista babilònica

sábado, 6 de noviembre de 2010

Setena Participació Sabuts de Falles


Nova foto que proposem i que vol respostes.

Identifica la falla que apareix en la fotografia.

Les tres preguntes a contestar són les clàssiques.

1.- Quin és el nom de la falla?
2.- Lema i any que es va plantar?
3.- Quin artista és l'autor?

Qui vulga contestar les preguntes és lliure de fer-ho, nosaltres li estarem agraïts. En el cas que no haja cap Sabut que sàpia o s'atrevisca a donar les solucions, nosaltres ho farem el dia 6 de desembre. T'agradaria fer l'explicació, el comentari o contar la història que amaga veure la foto, és a dir, de Centre d'Interpretació, també ho pots fer, la inclourem amb cita d'autoria. Tens temps fins a la data assenyalada més amunt. En esta setena edició, també ànim a tots. Novament us demanem la vostra bona col·laboració i participació.

Les Solucions a la Sisena Participació Sabuts de Falles

......Catalogació de la fotografia que volia ser identificada.
Les respostes correctes a les tres preguntes formulades, són:

Escena de la part del darrere. Falla Mar - Comedies plantada l'any 1962 en la Secció Primera amb el lema: "Les hores de Orfeo". L'autor de la falla és José Martínez Mollà, encara que en el registre de la Junta Central Fallera, l'esbós està signat per José Gimeno Torrijos.

C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Martínez Molla, José. Títol: Les hores de Orfeo. Comissió: Mar - Comedies. Any: 1962. Suports i dimensions: 1 fot, 10,5 x 7,5 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ

És la primera falla realitzada per Martínez Mollà a València. En no tenir carnet de Mestre Artesà Faller, va utilitzar un nom prestat. L'examen teòric el va passar amb nota d'excel·lent el 27 de setembre de 1962. A l'any següent, 1963, va debutar fort a la Secció Especial amb la comissió Micer Mascó-Arévalo Baca i li va servir d'examen pràctic.
.
En l'escena de la fotografia ja despunten els trets característics del seu modelatge i estava dedicada a satiritzar una bona davantera de futbol per al València CF: un conjunt de vedets del can-can. Els versos explicatius del peu deien:
Un Can-can de la cantera
de futbolistes discretes
i d'afisió futbolera;
una bona delantera
que al club li costa pesetes.

1953. Falla Ribera - Convent Santa Clara

El pintor i decorador Vicent Tortosa Biosca va debutar en la Secció Especial realitzant la falla "S'acabà el romanticisme" per a la comissió Ribera - Convent de Santa Clara.
La seua predisposició per al grotesc i per a la sàtira punyent el convertiran en un dels artistes fallers més censurat. Al llarg de gran part de la seua trajectòria va ser l'escultor habitual del seu equip de taller, José Gutiérrez Carbonell, professor de Belles Arts i afectuosament conegut als cercles fallers com l'Alacantinet.
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Tortosa Biosca, Vicent (1907-1992). Títol: S'acabà el romanticisme. Comissió: Ribera-Convent Santa Clara. Any: 1953. Suports i dimensions: 1 fot, 14 x 13 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
La resplendor del Segle d'Or, representat per dues refinades dames, resulten petrificades en un llum de ceràmica, a l'observar els canvis moderns del comportament social en els diferents escenaris de la base.

1958. Gandia. Falla Avinguda dels Màrtirs

Aquell any de 1958, amb la intenció de competir amb els Germans Fontelles i Modesto González contractats per altres comissions de Gandia, els fallers de l'antiga falla del Parador van fer el mateix amb l'artista faller, Vicent Pallardó Latorre.
L'artesà els va construir una falla amb el lema: "Sa majestat la Jalea Real".
.
La comissió contínua utilitzant el nom franquista que retolava el carrer, tot i que l'actual és Avinguda d'Alacant.
.
C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Pallardó Latorre, Vicent (1916-2004). Títol: Sa majestat la Jalea Real. Comissió: Avinguda dels Màrtirs. Any: 1958. Suports i dimensions: 1 fot, 13,50 x 8,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

viernes, 5 de noviembre de 2010

1944. Falla Doctor Olóriz - Fabián i Fuero



Primera falla fundacional de la comissió Doctor Olóriz - Fabián i Fuero i construida pels propis fallers.
.

El monument tenia per lema: "Els set pecats capitals".
.
.
El 28 de març de 1943, una comissió formada per 19 membres i presidida per Manuel Lahuerta Grancha, es va constituir al Bar Zaidía per plantar la primera falla del barri de Marxalenes. Dos mesos mes tard, el 23 de maig, es va fer l'elecció popular de la fallera major, i va resultar afavorida per gran majoria, Remedios Alonso Uría.

C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: La Comissió Fallera. Títol: Els set pecats capitals. Comissió: Doctor Olóriz-Fabián i Fuero. Any: 1944. Suports i dimensions: 1 fot, 13 x 8,50 cm, paper fotogràfic original, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
Un pilar coronat per una caldera amb el dimoni remenant els caps dels pecadors. A la base quatre escenes separades per modillons. La principal dedicada a la Luxúria i representada per tres ninots, dos homes perseguint a una mateixa dona provocativa. La segona escenificava la Gula i la Avarícia, un dinant goludament i un altre amb un sac ple de coses. L'Enveja i la Supèrbia representats també per dos ninots en la tercera escena i en la quarta la Ira i la Peresa. Dos pecats capitals escenificats per un ninot que demostrava estar irritat i volent matar una mosca amb un garrot, l'altre estava al llit ociós amb els braços sota del cap.

1960. Programa de Mascletades

....Mascletades Oficials en la plaça de l'Ajuntament
Dijous 17 de març, mascletada disparada el primer dia festiu amb les falles plantades de l'any 1960. Falla realitzada per l'artista faller d'Alacant, Ramón Marco Marco, amb el lema: "A la lluna... de València".
.
C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autor fotografia: Anònim. Títol: Mascletada en dia de falles. Any: 1960. Editor: València, J.D.F, (José Durá Pérez). Suports i dimensions: 1 fot. (tarjeta postal) 10 x 15 cm., paper, digital. Matèries: Focs artificials, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
Diumenge, 13 de marc. En acabar l'acte d'exaltació de la fallera major infantil, Maria del Carmen Martínez Bordiu-Franco, disparada simultània de tres mascletades a la plaça del Caudillo, plaça de Santa Mònica i en l'encreuament de Germanies - Russafa, pels pirotècnics Vicente Ausina, José Caballer i Juan Mas, respectivament. Dilluns, 14 de març. A les 13,30 hores, participació del pirotècnic José Caballer, de València. Dimarts, 15 de març. En finalitzar la carrera concurs de cambrers, mascletà a càrrec de Daniel Greses, de Moncada. Dimecres, 16 de març. A les 13,30 hores, participació de la Societat Obrera Pirotècnica de Moncada. Dijous, 17 de març. A les 13,30 hores, mascletà a càrrec de Vicent Caballer, de Godella. Divendres, 18 de març. En acabar el repartiment de premis a la tribuna municipal, participació del pirotècnic Juan Mas, d'Alfafar.
Dissabte, 19 de març.
A les 14 hores, gran mascletà extraordinària pel pirotècnic Daniel Greses, de Moncada

1964. Cartell de Falles

Primer premi del concurs de cartells de l'any 1964.

Rafael Raga Montesinos


Utilització de cinc elements simbòlics de la Festa de les Falles

C. de DOCUMENTACIÓ

Autor: Raga Montesinos, Rafael (1910-1985). Títol: Del 12 al 19 de marzo : FALLAS de San José : VALENCIA 1964 : Fiestas de Arte de Interés Nacional / Raga. Editor: Valencia: Ayuntamiento. Data publicació: 1964. N.Depòsit legal: V. 2663 -1963. Descripció física: 1 lám. (cartell); 99 x 62 cm. Impressor: Lit. Ortega. S.A. Barco 12, Valencia. Matèries: Cartell, material gràfic.

miércoles, 6 de octubre de 2010

Sisena Participació Sabuts de Falles

Nova foto que vol respostes.
Identifica l'escena de la falla que apareix en la fotografia.


1.- L'escena a quina falla pertany?
2.- Any que es va plantar?
3.- Quin artista és l'autor?.

Qui vulga contestar les preguntes és lliure de fer-ho, nosaltres li estarem agraïts. En el cas que no haja cap Sabut que sàpia o s'atrevisca a donar les solucions, nosaltres ho farem el dia 6 de novembre. T'agradaria fer l'explicació, el comentari o contar la història que amaga veure la foto, és a dir, de Centre d'Interpretació, també ho pots fer, la inclourem amb cita d'autoria. Tens temps fins a la data assenyalada més amunt. Una vegada més, també en esta sisena edició, ànim a tots. Novament us demanem la vostra bona col·laboració i participació.

Les Solucions a la cinquena Participació Sabuts de Falles

Catalogació de la fotografia que volia ser identificada.
Les respostes correctes a les tres preguntes formulades, són:

La rematada pertany a la Falla Mestre Aguilar - Maties Perelló de la secció 3ª A plantada l'any 1964 amb el lema: "Plagues de circulació" i realitzada pels artistes fallers germans: Josep i Miquel Sánchez Cervera.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Germans Sánchez. Títol: Plagues de Circulació. Comissió: Mestre Aguilar - Maties Perelló. Any: 1964. Suports i dimensions: 1 fot, 10,5 x 7,5 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
La figuració esbossada pels Germans Sánchez tenia el significat següent: Al pal dels turments dels indis, veiem al pobre vianant, que les passa morades amb tant de senyal indicador sobre una bomba encesa als seus peus. En les escenes de les bases, la ironia fallera, derivava del vocabulari del tràfic cap a la sàtira sexual fàcil. Corba perillosa: la d'eixa xicota espaterrant. Matrimoni de jove amb vell, mal assumpte per a la bona circulació. Avertència de perill: al manicomi van a parar els que ballen el twist i les mestresses de casa de tant cavil·lar en la compra diària. Parada obligatòria: per admirar algun monument... femení.
La falla va ser guardonada amb el desè premi de la secció 3ª A

1954. Falla plaça Doctor Collado


L'any 1954 va tenir motiu per parlar de l'il·lustrador i humorista gràfic, Josep Soriano Izquierdo, autor de nombrosos projectes per als més reputats artistes, perquè va debutar de forma independent en la Secció Especial com artista faller. La falla va dur per lema: "Sempre plou ahon no hi ha... " per a la plaça del Doctor Collado.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Soriano Izquierdo, Josep (1908-1996). Títol: Sempre plou ahon no hi ha... Comissió: Doctor Collado. Any: 1954. Suports i dimensions: 1 fot, 11 x 10,20 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
En la part central es podia veure un enorme pantà ambulant sobre rodes per poder ser transportat al lloc on ploga a cànters, ja que al lloc on estan situats el pantans la pluja era escassa. En la rematada una xeringa dels especuladors es xuclava l'aigua d'un núvol, cosa que feia a un angelet cridar S.O.S. d'auxili.
En les escenes, una granota feia testament i la Junta Reguladora de Regs i Pantans reunida per tractar la sequera estava amb l'aigua al coll. Altres projectant nous pantans a la llum d'un quinqué. Però això, és aprofitat per molts estiuejants, que s'instal·len en un pantà com un lloc sec i propi per curar-se les dolències reumàtiques. En un d'ells se celebra una funció d'opera a gran gala amb la finalitat d'atraure els núvols per veure si plou. A València, amb una reproducció de la Porta dels Apòstols, el Tribunal de les Aigües molt preocupat, llegeix El Zaragozano.

1943. Gandia. Falla plaça del Caudillo (el Mercat)

El trist parèntesi dels tres anys de confrontació civil deixaren a Gandia sense cap celebració festiva, així com també els primers anys de la postguerra.

En l'any 1943 torna a reorganitzar-se la festa de les falles i es formen set comissions, entre les quals estava la del Mercat. Comissió que va contractar per a realitzar la falla, al artista faller de valència, Carmelo Roda Rovira.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Coll Sastre, Josep (1888-1965). Autor reflectit: Roda Rovira, Carmelo (1878 -1947). Títol: La Fira Fallera del xavo. Comissió: Plaça del Caudillo (el Mercat). Any: 1943. Suports i dimensions: 1 fot, 10 x 15 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll. Foto publicada en Mirar les falles de Gandia 1876 - 1946 pàg. 58.

1962. Els tres primers premis de la secció 3ª A

Falles 1962
Primer Premi
Carrer Sant Miquel
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Iranzo Ruiz, Ramón. Titol: Fonts d'energies. Comissió: Sant Miquel. Any: 1962. Suports i dimensions: 1 fot, 10 x 7 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.


Segon Premi
Salvador - Trinitaris
C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autories/Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Puche Ferrándiz, Emili. Titol: La qüestió és vendre. Comissió: Salvador - Trinitaris. Any: 1962. Suports i dimensions: 1 fot, 10 x 7 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

Tercer Premi
Angel Guimerà-Vila Prades
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Domingo Timoner, Vicent. Titol: El cant de les sirenes. Comissió: Angel Guimerá-Pintor Vila Prades. Any: 1962. Suports i dimensions: 1 fot, 10 x 7 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

En la secció 3ª A es plantaren 80 falles, una secció molt inflada de participació.
En les falles de 1962 va fer fred i va ploure insistentment a partir de la vesprada del dia 18 i durant tot el dia 19.
Aquell any la pluja va estar molt a prop de canviar el destí de les falles, ja que els ninots, amb l'aigua al coll, quasi van sucumbir ofegats i tremolant de fred, però molts van morir, en comptes d'expirar entre flames, suant de calor.

1951. Programa de Mascletades i Concurs Traques Ràpides

Focs oficials de migdia a la plaça de l'Ajuntament Falles 1951: Concurs de traques ràpides. Falla realitzada per l'escultor i artista faller Octavi Vicent Cortina amb el lema: "Frases cèlebres".
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autor fotografia: Penfel. Títol: Concurs de Traques Ràpides. Any: 1951. Editor: Valencia; JDF, (José Durá Pérez) Suport i dimensions: 1 fot. (targeta postal), 9 x 14 cm. digital. Matèries: Focs artificials, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
El programa de 1951 va tenir variada combinació de Focs de migdia en horari tots els dies a les 13,30 hores, a excepció del dia 11 a les 14 hores. El dissabte 10 de març, dos traques d'1.000 metres dels pirotècnics Juan San Germán i Vídua d'Antonio Gil, que en finalitzar a la plaça de l'Ajuntament, José Caballer, s'encarregava de disparar un Bombardeig Aeri. Els dies que van tenir Mascletades van ser: El dimecres 14, d'Alfredo Roca, de Moncada. El dijous 15, a càrrec de José Caballer, de València. La del divendres 16, per l'Obrera Pirotècnica, de Moncada. I l'última mascletada, el diumenge 18, disparada per Antonio Caballer, de Moncada.
En la varietat pirotècnica del Bombardeig Aeri es van disparar tres, els dies 12 i 13, a càrrec de Francisco Miquel, de Torrent i Basilio Mas, d'Alfafar. El del dia de Sant Josep va tenir caràcter extraordinari per Juan Rausell, de Bétera. El dissabte 17, Concurs de Traques Ràpides, participant tots els pirotècnics contractats oficialment en la Setmana Fallera, finalitzant el concurs amb Focs Aeris de José Mas, de Sedaví.
El primer premi el va obtenir el pirotècnic, José Caballer, de València, amb una traca que var durar un quint de segon. El segon premi, Antonio Caballer, de Moncada, per la seua traca amb una durada de dos cinquens de segon. Totes les traques del concurs van tenir una longitud de cent metres.

martes, 5 de octubre de 2010

1969. Cartell de Falles




Cartell editat en targeta postal amb caràcter publicitari.
.
Segon premi del concurs.

.
Dos flames, una animada.

.
.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autor: klom Herrman. Títol: FALLAS DE VALENCIA : Fiestas de arte de interés nacional : Fiestas de interés turístico : Del 12 al 19 de marzo : ACUDA A NUESTRA "LLAMADA" Y... VOLVERA Editor: Valencia: Ayuntamiento. Data publicació: 1969. N.Depòsit legal: V. 423 -1969. Descripció física: 1 pint. (targeta postal); 9,5 x14,5 cm. Impressor: Lit. Ortega. S.A. Barco 12, Valencia. Matèries: Cartell, material gràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll

lunes, 6 de septiembre de 2010

Cinquena Participació Sabuts de Falles

Nova foto que vol respostes.
Identifica la rematada de la falla que apareix en la fotografia.


Investiga en revistes d'esbossos dels anys seixanta i després si saps identificar la figuració que coronava la falla, et formulem les habituals tres preguntes per a trobar contestacions dels Sabuts de Falles. El paisatge urbà també et pot donar pistes de situació i demarcació de la comissió, per tal de contestar amb satisfacció les esmentades tres preguntes:
.
1.- La rematada a quina falla pertany?
2.- Lema i any que es va plantar?
3.- Quin artista és l'autor?
.
Qui vulga contestar les preguntes és lliure de fer-ho, nosaltres li estarem agraïts. En el cas que no haja cap Sabut que sàpia o s'atrevisca a donar les solucions, nosaltres ho farem el dia 6 d'octubre. T'agradaria fer l'explicació, el comentari o contar la història que amaga veure la foto, és a dir, de Centre d'Interpretació, també ho pots fer, la inclourem amb cita d'autoria. Tens temps fins a la data assenyalada més amunt. També en esta cinquena edició, ànim a tots. Novament us demanem la vostra bona col·laboració i participació.

Les Solucions a la quarta Participació Sabuts de Falles


Catalogació de la fotografia que volia ser identificada.
.
Les respostes correctes a les tres preguntes formulades, són:

Falla carrer Danzas de la Tercera Secció plantada l'any 1951 amb el lema: "Les Danses" i realitzada per l'artista faller Josep Maria Mas Marí.
.

C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Mas Marí, Josep Maria. Títol: Les Danses. Comissió: Carrer Danzas. Any: 1951. Suports i dimensions: 1 fot, 12 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
Terpsícore, la deesa de la dansa, sobre unes castanyoles beneeix amb encens les clàssiques danses, valencianes, i llança al poal del fem els antiestètics i immorals balls moderns, que només ballen els burros.

1947. Falla Reina, Pau, Sant Vicent



La falla va concursar en la Primera Secció amb el lema: "Manoll de contes valencians" i presentava en el cos central d'elevació un element clássic molt del gust de l'època.

Dels premis de la seua secció va aconseguir un dels tres accèssits que es van concedir aquell any.

L'autor és l'artista faller Fernando Guillot Bulls.


C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Guillot Bulls, Fernando. Títol: Manoll de contes valencians. Comissió: Reina, Pau, Sant Vicent. Any: 1947. Suports i dimensions: 1 fot, 13 x 8,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ

Sobre un cos central amb capitell i uns llibres, que representaven les tradicions escrites, coronova la falla, el Tio Nelo, un llaurador que acompanyat de fills i netes, els alliçonava sobre els contes que són mentida, per la qual cosa s'ha de viure sempre alerta, perquè tot el que resplendeix no és or. Com era el cas de Vicenteta, que se'n va anar a servir a València i hui és una senyoreta. O el de Pepico, que pintava ninotets per les parets i després tenia pretensions de pintor cubista.
Igualment eren contes mentirosos, la possibilitat que als artistes el donaren el Palau de Dos Aigües. Com ho eren, els moltíssims projectes de la desitjada nova urbanització de la plaça de la Reina. Un altre conte era el venedor ambulant de teles amb la seua mercaderia de contraban i la venedora de llet, que omplia el pots a la font. També eren a vegades conte, alguna de les rifes de les falles.

1947. Llibret Falla plaça de la Reina




Portada de llibret, del qual es autor de la explicació i relació, el versador faller, Jaime Ferrer Vercher.


El llibret va obtenir el segon premi atorgat per l'empresa cinematogràfica CIFESA.





C. de DOCUMENTACIÓ

Títol: Llibret de la Falla del TIO NELO de la Plaza de la Reina y adyacentes : Explicación y relación : 1947. Autor explicació: Ferrer Vercher, Jaime. Editor: Comissió Falla Reina-Pau-Sant Vicent. Data publicació: 1947. Descripció física: 32 p. ; 21 cm. Impressor: José Nacher (Imprenta). Calle del Milagro 7, Valencia. Matèries: Text imprès (Castellà i Valencià), llibret de falla. publicacions periòdiques. Notes: Col·lecció Josep J. Coll

C. d'INTERPRETACIÓ

Portada impresa a dues tintes i amb diferents tipologies de lletres. A la meitat del costat esquerre es situa emmarcat l'esbós de la falla. Les cobertes de cartonet amb rugositat. Enquadernació a caballet amb dues grapes. Pàgines de contingut 32, les dedicades a la literatura són 20 i a la publicitat 12 més la de la contraportada i les dues interiors primera i segona. En la distribució les pàgines de contingut literari són les centrals després de les sis primeres pàgines de publicitat. Edició bilingüe (valencià i castellà) i presenta una foto de la fallera major de la falla amb versos.

1931. Gandia. Falla plaça del Prado



Segona falla fundacional en la demarcació de la comissió plaça de Benet XV, Moran Roda i Sant Vicent Ferrer (el Prado), presidida per Vicent Salom Piera.

Falla realitzada per l'artista faller Tadeo Villalba Ruiz amb un argument satíric, que portava per lema: "El dimoni del barranc".



C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autories /Autor fotografia:
Anònim. Autor reflectit: Villalba Ruiz, Tadeo (1910-1969). Títol: El dimoni del barranc. Comissió: Plaça del Prado. Any: 1931. Suports i dimensions: 1 fot, 10 x 15 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll. Foto publicada en Mirar les falles de Gandia 1876 - 1946 pàg 28
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
El monument tenia un disseny innovador per a l'època. Els ninots baixaven del tradicional pedestal en una nova configuració escènica. Tot era com un escenari cinematogràfic on els ninots eren els actors i la crítica es desenrotllava a les faldes de la reproducción de l'ermita de sant Antoni.
La falla estava dedicada al projecte contra les avingudes del barranc de Sant Antoni, i criticava la falta d'acord entre les diferents administracions encarregades de realitzar les obres. El tema havia sigut motiu de debat en moltes sessions de l'ajuntament, com també la paperassa d'escrits que havia generat. Però mentre arribaven les obres i la solució, Gandia estava exposada a inundacions per fenòmens torrencials.

1961. Programa de Mascletades

Mascletades Oficials en la plaça de l'Ajuntament
Divendres 17 de març, mascletada disparada el primer dia festiu amb les falles plantades de l'any 1961. Falla realitzada per l'artista faller Modesto González amb el lema: "Ni Metro, ni vara, pam a pam".
.
C. de DOCUMENTACIÓ
.
Autor fotografia: Anònim. Títol: Disparada de mascletades. Any: 1961. Suports i dimensions: 1 fot. 10 x 7 cm. paper fotogràfic, digital. Matèries: Focs artificials, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
Set mascletades de la Setmana Fallera disparades a les 13:30 hores a excepció de les del dia 18 i 19, que tenien com horari les 14 hores. Les mascletades de les Falles 1961 van estar del primer al últim dia a càrrec dels següents pirotècnics: Vicente Caballer, de Godella. José Oltra, d'Olleria. Ausina, d'Alcásser. José Caballer, de València. Daniel Greses, de Moncada. Juan Mas, d'Alfafar i Juan Rausell, de Bétera.

1965. Cartell de Falles

Cartell editat en targeta postal. Segon Premi del concurs.
Format apaïsat. Abstracció: contrallum de ninots durant la cremà.
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autor: Beltrán Bueno, Alvaro. Títol: Fallas de Valenca : "Fiestas de arte de interés nacional" : Fiestas de interés turístico" : Del 12 al 19 de marzo de 1965/Alvaro. Editor: Valencia: Ayuntamiento. Data publicació: 1965. N.Depòsit legal: V. 14-1965. Descripció física: 1 pint. (targeta postal); 9,5 x15 cm. Impressor: Lit. Ortega. S.A. Barco 12, Valencia. Matèries: Cartell, material gràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
Una negra taca abstracta que insinua diverses figures, alleujada amb calats flamígers i la freda silueta del cor d'un ninot, es perfila en el centre cap a un lateral sobre la plenitud d'un fons vermell en tinta plana. Les lletres del titular principal en blanc molt llegibles i ajustades.

sábado, 7 de agosto de 2010

4ª Participació Sabuts de Falles


Nova foto que vol respostes.
Identifica la falla que apareix en la fotografia.
.
Investiga, troba dades ocultes i després si saps identificar la fotografia, et formulem les habituals tres preguntes per a trobar contestacions dels Sabuts de Falles.
.
Sabries contestar amb satisfacció les esmentades tres preguntes:
.
1.- Quin és el nom de la falla?
2.- Lema i any que es va plantar?
3.- Quin artista és l'autor?
.
Qui vulga contestar les preguntes és lliure de fer-ho, nosaltres li estarem agraïts. En el cas que no haja cap Sabut que sàpia o s'atrevisca a donar les solucions, nosaltres ho farem el dia 6 de setembre. T'agradaria fer l'explicació, el comentari o contar la història que amaga veure la foto, és a dir, de Centre d'Interpretació, també ho pots fer, la inclourem amb cita d'autoria. Tens temps fins a la data assenyalada més amunt. En esta quarta edició, també ànim a tots. Novament us demanem la vostra bona col·laboració i participació.

viernes, 6 de agosto de 2010

Les Solucions a la tercera Participació Sabuts de Falles

La fotografia ha estat identificada i ha obtingut contestació a les preguntes.
Les respostes correctes a les tres preguntes formulades, són: L'escena pertany a la falla de la plaça del Mercat Central. Els ninots són caricatura dels futbolistes Ladislau Kubala del F.C.Barcelona, Alfredo Di Stéfano del Real Madrid i Servaas Wilkes del Valencia C.F. L'autor de la falla és Regino Mas Mari i tenia per lema: "Jo soc la vaca lletera", premiada l'any 1955 amb el primer premi de la secció especial.

Salvador Císcar, ha donat la contestació adequada a les tres preguntes formulades. La nostra felicitació per ser un Sabut de Falles.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Mas Marí, Regino (1899-1968). Títol: Jo soc la vaca lletera. Comissió: Mercat Central. Any: 1955. Suports i dimensions: 1 fot, 12 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

jueves, 5 de agosto de 2010

1955. Falla Mercat Central


La falla de Regino Mas dedicada al futbol: "Jo soc la vaca lletera". Després d'haver transcorregut més de 50 anys, el tema i la mateixa crítica futbolística encara és vigent i ha variat molt poc.


C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Mas Marí, Regino (1899-1968). Títol: Jo soc la vaca lletera. Comissió: Mercat Central. Any: 1955. Suports i dimensions: 1 fot, 11 x 10,20 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

L'any 1955, Regino Mas, de nou, s'encastella amb el primer premi de la secció especial, sufocant als seus competidors mes directes. La falla plantada en la plaça del Mercat Central és una vaca en el coronament, una gegantesca vaca lletera de mamelles poderoses, de les quals ragen abundants dolls de plata líquida. És la vaca del futbol, de la qual molts viuen o volen viure, que fa rodar la seua llet generosa sobre un enorme baló. En els baixos es tracten en clau satírica: els traspassos, els seguidors enganyats, els futbolistes i els explotadors. En l'escena principal, tres reis, tres serenísimes majestats de la pilota assegudes en trons de riquesa i atenció: Kubala, Di Stéfano i Wilkes, els tres monarques estrangers del futbol espanyol d'aquells anys.

La distribució escenogràfica en creu de la falla permetia unes altres tres escenes principals més. En el lateral dret: Les mines del Rei del Baló, dos clubs de categoria carregant vagonetes els espavilats jugadors. A la de darrere: Tres monedes amb les efígies dels jugadors estrella i la porteria amb el rètol: Escola Superior de Futbol, on s'aprèn l'ofici tan productiu i els clubs pescant els que destaquen. En el lateral esquerre: Exhibició de futbolistes de totes les races, però amb la documentació en regla que són fills de pares espanyols. I en una escena complementària: A dalt de la cucanya, "La Lliga" i el Madrid intentant guanyar-la ajudat per tres àrbitres.

A continuació en un video d'imatges podem contemplar com era tota la falla de Regino Mas al complet.

video

1945. Falla Russafa - Gran Via Marqués del Turia


Ara s'ha extés l'Avaricia
mateix que un polp colosal,
i resulta una delicia
vore l'ànima fenicia
fent us del seu Manual.

¡ Dinés, dinés, dinés
es el lema que duu imprés.
pues el públic paga i calla,
i en el joc d'esta baralla
la salut no importa res!


Lema: "No deixes senda vella per novella"
Artistes: David Cortés Cubel i José Escuder

C. de DOCUMENTACIÓ
Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Cortés Cubel, David i José Escuder. Títol: No deixes senda vella per novella. Comissió: Russafa-Gran Via Marqués del Turia. Any: 1945. Suports i dimensions: 1 fot, 13 x 8,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ
La falla glossava amb humor el clàssic refran que aconsella el no abandonar la senda vella i coneguda per la nova i ignorada, ja que quasi sempre es duu les de perdre. Aplicava el consell a la venda del peix en la nostra ciutat, fent al·lusió als mercats en els quals exteriorment s'ha progressat moltíssim, però contràriament el gènere era evident que havia pertud en qualitat. Feia una evocació de la típica plaça Redona on s'oferia el meravellós contrast de tota classe de peix fresc, comparant-lo amb la peixcateria moderna que presentava el peix en aparadors molt bonics, però que havia de mirar-lo des de lluny i olorar-lo amb els nassos tapats.
La falla presentava en el coronament un polp mig humanitzat, servit en un plat i mostrat en elevació inclinada per dues gambes. Era el polp de l'Avarícia que contrapesava el mercat d'antany amb el present, lluint en un dels tentàcles un manual del comerciant, que aconsellava guanyar molt com siga.
.
Falles amb Polp
La comptabilitat estadística ens diu que s'han plantat al llarg de la història unes 65 falles amb polp i sembla que el primer polp utilitzat amb intenció crítica es va plantar en la falla plaça del Pilar - Torn de l'Hospital l'any 1935.
El caràcter del polp faller sempre ha estat malèvol i opressor i lligat al paper que l'imaginari li havia atorgat. Ara, el polp amb el seu èxit en el Mundial de Futbol com a oracle i amable escrutador, li assigna un nou paper molt més simpàtic. Unes deu falles amb polp, que estan en la història i caldria destacar, són:
1961. Falla Serrans - plaça dels Furs. Art.: Vicent Pallardó
1965. Falla Reina - Pau- Sant Vicent. Art.: Angel Azpeitia
1968. Falla plaça de la Mercé. Art.: Vicent Tortosa Biosca
1969. Falla Na Rovella - Angels - Maldonado. Art.: Roig Arnal
1972. Falla Exposició - Misser Mascó. Art.: Germans Ferrer
1981. Falla Bailén - Xàtiva. Art.: José Pascual
1981. Falla Sant Vicent - Periodista Azzati. Art.: Santiago Soro
1994. Falla l'Antiga de Campanar. Art.: Alberto Rajadell
1994. Falla Sant Vicent - Periodista Azzati. Art.: Latorre i Sanz
2001. Falla Malvarrosa - Antoni Ponz - Cavite. Art.: Paco Mesado

miércoles, 4 de agosto de 2010

1963. La font de la plaça de l'Ajuntament. Any inaugural

La font de Buïgas en la principal plaça de la ciutat amb els seus jocs d'aigua, després de la inauguració en la nit del 15 de març. El Cavall de Troia realitzat per l'artista faller Ricard Rubert i la gent uns moments abans de la mascletà del primer dia amb les falles plantades.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Buïgas Sans, Carles (1898-1979). Títol: Font lluminosa. Any: 1963. Suports i dimensions: 1 fot, 12 x 9 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (font), material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.


C. d'INTERPRETACIÓ

Acabada la reforma de la principal plaça de València, després d'enderrocar el Mercat de Flors i la plataforma elevada, la popular tortada, l'Ajuntament va encarregar a Carles Buïgas, el disseny d'una singular font lluminosa. La font va ser inaugurada en la nit del 15 de març després del castell de focs artificials de la 1 de matinada. A l'acte de posada en funcionament van assistir l'alcalde Rincón de Arellano i el propi autor.

La font lluminosa de Buïgas, amb jocs d'aigua i llum que no es repeteixen sinó al cap de 35 minuts, havia costat la considerable xifra de tres milions i mig de pessetes. A l'endemà, els valencians embadalits, quasi prestaven més atenció a la font que al gegantesc Cavall de Troia que Ricard Rubert havia realitzat i plantat en la mateixa plaça.

1948. Gandia. Falla plaça Sant Josep (el Raval)


Després de l'èxit aconseguit l'any anterior, a l'haver guanyat el primer premi, els fallers de la plaça de Sant Josep (el Raval) van plantar una modesta falla de l'artista Joan Masià Domènech.


Cremada la falla la penúria econòmica va fer que s'inhibiren durant cinc anys d'organitzar la festa de les falles en el seu barri del Raval.


.


C. de DOCUMENTACIÓ


Autories /Autor fotografia: Coll Sastre, Josep (1888-1965). Autor reflectit: Masià Domènech, Joan (1901-1960). Títol: La bola d'estrellats. Comissió: Sant Josep (el Raval). Any: 1948. Suports i dimensions: 1 fot, 10,50 x 7,50 cm, paper fotogràfic, negatiu, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.


C. d'INTERPRETACIÓ


La figuració de la falla al·ludia a una famosa empresa d'adobs de l'època, SOFISA, que va estafar a molts llauradors que, engalipats amb els avantatges pregonats, van quedar prou perjudicats.


Esta esfera representa.............. ...Eixe tiot que ahí dalt despunta


la bola de la SOFISA.................. ..representa al Banc d'Espanya


i no es traidor el que avisa......... ..i al "rei moruno" li apunta


que s'omplía en sal coenta: ..........en branca que no es de canya


Blava mentira en estreles.......... ...que darrere de SOFISA


i destí dels estrellats .....................un gran fantasma s'alsaba


qu'en ella están apegats ...............mosegant la llonganisa


com un barco sense veles. ............qu'esta terra li donaba.


La foto també mostra l'aspecte que oferia la plaça de Sant Josep i el solar que ha deixat l'església feta caure en el transcurs de la guerra del 36. Només va quedar el campanar i la paret mitgera, apreciable en el costat esquerre de la imatge captada per la càmera.

1957. Falla Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal


Any de debut de la comissió Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal en la Secció Especial amb l'artista faller Adolfo Ariño Pastor.


El 1957, Adolfo Ariño va realitzar al final de la seua carrera, la falla més cara que es va plantar aquell any a València: "L'hora dels farols".

I la comissió des d'aquell primer any ha continuat en la categoria principal de la competició fallera fins a l'actualitat.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Ariño Pastor, Adolfo (1905-1971). Títol: L'hora dels farols. Comissió: Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal. Any: 1957. Suports i dimensions: 1 fot, 11 x 10,20 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

El disseny del monument estava configurat en horitzontal amb dos frontals per a la distribució escenogràfica. En cadascun d'ells, tres escenes, una central principal i dos laterals. Dos peces artístiques ocupaven el lloc d'elevació de la falla: un rellotge en el cos central i un grup d'esforçats valencians sustentaven un farol xinès.

L'argument de la falla basava la seua acció crítica en la frase feta: marcar-s'un farol. És tot aquell que promet molt i no fa res o marca un termini per efectuar una cosa i després s'eternitza. És allo que es diu, una fanfarronada. I els farols que amb més llum destacaven a València, eren: La reforma per etapes de la plaça de la Reina, era un meló d'Alger en l'escena principal. Un farol vell era trasllat de lloc de la Estació del Nord. Els farols de colors eren els d'organització i regulació de la complicada circulació. Altres farols eren la construcció en el termini d'un any del pas subterrani per unir les dos Grans Vies. El directe Madrid-València per ferrocarril. I l'etern projecte del monument al Mestre Serrano sense realitzar.

L'últim treball d'Adolfo Ariño no va guanyar cap premi, però sí el popular record com la falla dels farols de València. Pocs anys després, es va retirar malalt a Sant Vicent del Raspeig, població on va morir el 29 d'abril de 1971.

martes, 6 de julio de 2010

3ª Participació Sabuts de Falles

La foto que vol respostes.
Identifica l'escena de falla que apareix en la fotografia.
Ens agradaria que ens digueres qui són els futbolistes protagonistes i convertits en ninots.

Investiga i després davant de la satisfacció, si saps qui són els de la fotografia, et formulem tres preguntes per a trobar contestacions dels Sabuts de Falles.
Sabries contestar les esmentades tres preguntes:

1.- L'escena a quina falla pertany?
2.- Els tres ninots són caricatura de quins jugadors de futbol?
3.- Any i quin artista faller és l'autor?

Qui vulga contestar les preguntes és lliure de fer-ho, nosaltres li estarem agraïts. En el cas que no haja cap Sabut que sàpia o s'atrevisca a donar les solucions, nosaltres ho farem el dia 6 d'agost. T'agradaria fer l'explicació, el comentari o contar la història que amaga veure la foto, és a dir, de Centre d'Interpretació, també ho pots fer, la inclourem amb cita d'autoria. Tens temps fins a la data assenyalada més amunt. En esta tercera edició, també ànim a tots. Novament us demanem la vostra bona col·laboració i participació.

Les Solucions a la Segona Participació Sabuts de Falles


Catalogació de la fotografia que volia ser identificada.

Les respostes correctes a les tres preguntes formulades, són:

Falla plaça Mossén Sorell de la Segona Secció plantada l'any 1955 amb el lema:
"Males Companyies" i realitzada per l'artista faller, Manuel Giménez Monfort.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Giménez Monfort, Manuel (1926-1976). Títol: Males Companyies. Comissió: Mossén Sorell. Any: 1955. Suports i dimensions: 1 fot, 10,50 x 7,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

Coronava la falla un endimoniat avar de les companyies d'Abusos Públics que volia que el món fos un ou per a xuclar-se'l, per alló que el peix gran es menja al menut. Sobre un munt de factures, xuclant-li la sang al pobre Juan Llanas les Companyies d'Aigua, Gas, Electricitat i Constructores de Finques. Cal veure el prompte que es cremen els diners pagant els elevats rebuts de les esmentades Companyies. Un altra és, la Companyia de Tramvies, esprenent al viatger la xavalla i els tramvies són esgavellats acordions. La Tabacalera conrea troncs i fa pasar al fumador per la pedra, mentre amb el fum l'enverina. Al procel·lós mar dels negocis, la Indústria, el Comerç en una barqueta, salvant la tempesta.

Però, la falla va destacar per la reproducció del dibuix d'un bitllet de l'època que molts pocs aconseguien tenir a les butxaques. Un bitllet de 500 pessetes del Banc d'Espanya, emissió de 15 de novembre de 1951, amb el bust de Mariano Benlliure Gil en l'anvers del gravador Camilo Delhom.
.
Cins anys després, Manuel Giménez va repatir el bitllet en el lateral esquerre de la falla Na Jordana de 1960

lunes, 5 de julio de 2010

1967. Falla plaça Doctor Collado





Una de tres falles plantades
per l'artista de Gandia,
Eugeni Micó Lloret,
en la plaça del Doctor Collado.


Falla amb el lema:
La gran pesca,
11e premi de la Secció Especial
de l'any 1967.


C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Micó Lloret, Eugeni. Títol: La gran pesca. Comissió: Doctor Collado. Any: 1967. Suports i dimensions: 1 fot, 10,50 x 7,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

L'argument era un joc de sàtira fallera al·lusiva a la pesca i als humans convertits en diferents espècies de peix. Bonítols al natural: dos xicots guapos. La pesca del llobarro: la migdiada dels nuvis en la platja, ben vigilats. Clòtxines: dos banyistes. Pesca publicitària: oferint creuers, sou a les mestresses, com també altres coses més. Pesca prohibida: tresors de contraban (freses de tonyina, moixama, caviar...). A riu regirat... s'enriqueixen amb les falles, el comerç, la indústria i l'hosteleria. Aladrocs en vinagre: una parella de negres de boca prominent. Gran pesca d'Espanya: el turistes, que la contemplen embaladits. El cos central i la rematada del monument el formava sobre un far, una onada marina i sobre ella un rai de pescadors de perles que han pescat la més bonica: València i el seu Micalet.
En la porta del far estava situat el ninot que es va presentar a l'exposició: un vell llop de mar amb gorra de capità i fumant una pipa.
Eugeni Micó Lloret va plantar dues falles més per a la comissió del Doctor Collado, les de 1966 i 1968.

1960. Gandia. Falla carrer Major i passeig de les Germanies



Argument adaptat a Gandia del mateix utilitzat l'any anterior a València per Pasqual Carrasquer, artista de la Falla Félix Pizcueta-Ciril Amorós.
Lema: "Les fadrines, criades".
Era el tema recurrent de les falles d'aquells anys de canvi de dècada, el servei domèstic i la seua reglamentació laboral.
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Coll Sastre, Josep (1888-1965). Autor reflectit: Carrasquer Blasco, Pasqual. Títol: Les fadrines, criades. Comissió: carrer Major i passeig de les Germanies. Any: 1960. Suports i dimensions: 1 fot, 24 x 18 cm, paper fotogràfic, negatiu, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
La criada conventida en mestressa i senyorasa de la llar i conquistadora de l'home de la casa, cisadora y mandrosa al ser afavorida pels avanços tècnics dels electrodomèstics. El cos central i la rematada de la falla el formava un fum de graneres que sustentaven un tron, on la criada fumava un cigarret i en l'altra mà mostrava les taules de la llei, els drets de les seues condicions laborals com treballadores del servei domèstic.
A més a més, la falla va guanyar el premi del ninot indultat. Una fadrina vestida amb l'uniforme de criada negre amb el coll i el davantal blanc, duia a la mà esquerre un plomell per significar quina era la principal faena a realitzar, traure la pols dels mobles. El ninot formava part d'una de les escenes que representava una oficina de col·locació, on el decorat de darrere hi havia una taula parada amb nou plats amb els corresponents coberts, un altra de les atribucions de la criada moderna.

1953. Falla Valenciana El Turia. Buenos Aires

La falla i la comissió amb la seua banda de música.
Primera falla que va contar amb recolzament oficial de les autoritats, principalment de l'Intendent de Buenos Aires, Jorge A. Sabaté. Aquell any de 1953 va tenir com a fallera major a Clotilde Arquedas. La primera es va plantar a l'any 1951.
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: La Comissió. Títol: El Turia. Comissió: El Turia de Buenos Aires. Any: 1953. Suports i dimensions: 1 fot, 18 x 13 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.
.
C. d'INTERPRETACIÓ
.
La falla construïda amb la direcció artística del comissionat faller Vicent Puig es va plantar al cor de la ciutat, a l'esplanada de l'Exposició Rural, molt a prop de la plaça d'Itàlia. El monument estava culminat per una figura de valenciana i el seu argument era mostrar als argentins els detalls d'una falla.
La mateixa nit de la cremà hi van assistir l'Intendent i altres personalitats. Els focs artificials i la cremà de la falla van ser una apoteosi i d'una emoció indescriptible. La premsa i les emissores de ràdio van informar sobre la festa i parlar de València es va posar en la primera noticia d'informació a Buenos Aires.
La falla construida bajo la dirección artística del comisionado fallero, Vicente Puig, se plantó en el corazón de la ciudad, en la explanada de la Exposición Rural, muy cerca de la plaza de Italia. El monumento estaba culminado por una figura de valenciana y su argumento era mostrar a los argentinos los pormenores de una falla.
La misma noche de la quema asistieron al acto el Intendente y otras personalidades. Los fuegos artificiales y la quema de la falla fueron una apoteosis y de una emoción indescriptible. La prensa y las emisoras de radio informaron sobre la fiesta y hablar de Valencia se puso en la primera noticia de la información en Buenos Aires.

1942. Falla Barques - Pascual y Genis (Ninots de Regino Mas)


BURRETS BALLADORS
Mentre, en un local,

ejecuta una orquestina

de jazban i de bocina

una pesa insustancial.

El aplauso general

mereix cada tocateta

i balla una parelleta

de "burros" als seus compasos

lo que no sap de fracasos

i més dona la peseta.

C. de DOCUMENTACIÓ

Autories /Autor fotografia: Anònim. Autor reflectit: Mas Marí, Regino (1899-1968). Títol: La música espanyola. Comissió: Barques - Pascual y Genis. Any: 1942. Suports i dimensions: 1 fot, 14,50 x 8,50 cm, paper fotogràfic, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.

C. d'INTERPRETACIÓ

L'escena principal estava dedicada als nous ritmes d'una jazz band, en la qual els músics feien sonar els més estrambòtics instruments per a produir el ritme excitador que amenitzava el frenètic ball d'una parella de burrets.

Els burrets balladors resultaren premiats com a millors ninots del concurs faller organitzat per l'empresa cinematogàfica CIFESA. La comissió, abans de cremar la falla, va decidir indultar la parella de burrets per tal que foren un regal de agraiment al governador civil, Francisco Javier Planas de Tovar, per haver donat suport a la festa de les falles com a expresió del caràcter popular valencià. Uns anys després, aquells burrets balladors concorriren a una festa benèfica, on foren subhastats per la mateixa autoritat governativa. I un industrial valencià els va guanyar per la quantitat de 22.000 pessetes.