Estadistica: contador de visitas

lunes, 17 de mayo de 2010

1954. La falla de Dalí

.
.
1954 Falla plaça del Caudillo.
.
La falla de Dalí.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
C. de DOCUMENTACIÓ

Autories/Autor fotografia: Coll Sastre, Josep (1888-1965). Autor reflectit: Vicent Cortina, Salvador Octavio/esbós de Salvador Dalí. Títol: Correguda de bous surrealista. Comissió: Falla del Foc/plaça del Caudillo. Any: 1954. Suports i dimensions: 1 fot, 11 x 10 cm, paper fotogràfic, negatiu, digital. Matèries: Monuments (falla), artistes fallers, material fotogràfic. Notes: Col·lecció Josep J. Coll.


C. d'INTERPRETACIÓ

En 1954 va haver fallers a qui, evidentment, habia escandalitzat la notícia que Salvador Dalí habia dissenyat l'esbós de la falla de la principal plaça de la ciutat. La idea pel que sembla va sorgir del periodista Salvador Chanzá, que era membre de la Comissió del Foc, tenia com a propòsit últim promocionar turísticament la festa de les falles i també que es parlara d'ella per tot el món. Aquesta idea que al principi semblava desgavellada, va ser acceptada per Dalí, a canvi de dibuixar un esbós per la quantitat de 50.000 pessetes. Aquest fet encara que representava, trencar amb moltes de les tradicions a l'ús, com la falla es presentava fora de concurs, la Junta Central Fallera no tenia gens ni res que objectar i la sort estava encaminada perquè l'escultor i artista faller, Octavio Vicent, s'encarregara de la seua plasmació en monument faller.
La falla tenia una gran cara del pintor Dalí, que sobrevolava una estranya plaça de bous en què els espectadors eren uns ninots absurds, que a més entraven i sortien del ruedo travessant les parets. Un monstre alat transportava un bou per l'aire arrencat de la plaça, on els toreros duien ales de papallona.
A pesar del bon treball realitzat per Octavio Vicent, la falla no va agradar, al no entendre la gent el missatge i el sentit del conjunt, ni trobar-li la grácia o l'humor representat i escenificat en la figuració, però la curiositat la va fer la més visitada i va donar molt que parlar. L'opinió més generalitzada va considerar, que aquell monument no era una falla, a l'incomplir amb el model definit i acceptat per la tradició més recent. En definitiva, la falla va constituir tot un revulsiu dins dels conservadors cànons estètics i conceptuals dels monuments fallers. Tant els fallers de base com els artistes del gremi, encapçalats per Regino Mas, vessaran dures crítiques sobre l’obra efímera, a més d'aprofitar l'ocasió per a criticar el intrusisme del pintor. Però també, altres veus, van culpar a l'artista i als artesans constructors de no haver sabut resoldre bé la idea de Dalí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario