C. de DOCUMENTACIÓ
La falla ret un homenatge a l'exèrcit i a totes les provincies españoles en agraïment a les donacions i ajudes rebudes després de la riuada. La construcció racionalista i colosal, pròpia d'un monument commemoratiu seriós, emmarca una aséptica figura femenina de prestància clássica. És tota una recreació, que assimila plenament l'escultura blava, derivada de l'Art Decó, però empeltada de força, severitat i energia. El significat de la representació era la d'una figura de la València caiguda, alçada afectuosament per una matrona que representava a Espanya, tenint al costat d'ella a totes les regions situades en una espectacular escalinata, que arribaven a socórrer a la germana en desgràcia.
Com a prova d'agraïment per la labor benèfica desenvolupada per l'emissora Radio Juventud de Múrcia arrab de la riuada, els fallers de la plaça de l'Àngel decideixen plantar la seua falla, que els ha construït Joan Huerta, en aquella capital veïna. Duu per lema "València i Múrcia" i té per figures centrals un pebrot abillat d'hortolà i una taronja vestida de valenciana asseguts sobre un rellotge, que marca l'hora exacta en què l'emissora va iniciar la subhasta pro damnificat de València. En les bases els ninots del locutor Adolfo Martínez, de la cantant i actriu Carmen Sevilla subhastan la seua sabata i del burret Platero II, que constituí el gruix del més original lot de licitació.
En Alacant, realitzada per Ramón Marco, va figurar una semblant escena, amb els mateixos personatges protagonistes, en la foguera de Benalúa "Hermandad Espanyola", que va tractar el tema en clau d'homenatge a la solidaritat amb València. Una segona foguera, la plantada en la plaça del 18 de Julio, dels artistes Luis López Sarabia i Francisco Die titulada "Solidaridad", va incidir en el mateix tema i en reproduir una figuració escènica semblant a la plantada en la plaça del Caudillo de València.
No hay comentarios:
Publicar un comentario